
Perdut
Miro i veig la vida al·lucinat
he trobat la simfonia que he estat buscant
volo i tremolo, cerco i ho sento
penso i no hi penso i sento que estic perdut.
Perdut.
Entre trossets de vida t'he trobat.
Tants pensaments alhora i hem coincidit.
Tanta existència tanta presència.
Tants buits i absència i vas i apareixes.
Perdut.
No recordo aquell perfum
no existeix aquell moment de simbiosi
en què tu vas ser jo.
Irreal imaginat il·lusiori fabulós elevar-nos i flotar.
Autor(es): Jesús Rovira