Perdut

Caipirinhas Rumberus

Perdut, per tot el que no havia de dir-te.
Perdut, per tot el temps tan lluny de tu.
Perdut, immers en tot un mar de dubtes.
Perdut, mentre et cantava una cançó.
Trenca l’alba un dia i agafo un tren que no sé on va,
tranquil seguint el ritme, sense importar on es el final
Creu el negre mar fins a l’horitzó i troba un camp de flors,
Un paisatge que ara em fa sentir que torno a ser feliç.

I que serà, de mi demà, si faig aquest camí que ja no sé ni com acabarà.
I no m’importa, quina és l’estrella, que ara em guia cap al nord si després canvia i gira tot
dins del teu món.
I m’he perdut, en el teu món,
On les promeses i els petons seran eterns i de veritat.
I m’he perdut, en el teu món
On les carícies cremen per la pell sabent que són el foc del teu món.

Sento que el cor crema, viatjant per llocs que ja conec
S’encén una foguera, de sentiments que són rebels
Obro la finestra en moviment i em ve un glop de tardor
Un vent que no atura el temps i em fa seguir avançant