Perfecció
Torno de nit sense tenir un destí,
la lluna mostra el seu domini gloriós.
La perfecció es dilueix i la bellesa mereix
almenys una miqueta més d'atenció.
Enmig de tanta confusió es desprèn alguna buidor
que em porta a perdre'm, però ja ho vull.
Sota la pell no hi ha més que pura emoció,
deu ser que avui...
Sento com m'atrapa la foscor.
Sento com em vibra tot el cos.
Sento l'espai, com corre la sang,
la llum m'arriba a portar l'essència a les mans.
Tot i saber que res no pot ser etern,
gaudiré cada moment de la nit.
Els moments que em fan sentir, per breus que siguin, a mi
m'omplen de vida i em fan ser més feliç.
Em perdo entre l'escalfor, recordo tanta passió,
al final és l'únic que em vull.
sota la pell no hi ha més que pura emoció,
deu ser que avui...
Hi ha cops que només l'aire, fa que em pugui sentir tan bé
que resulta estrany necessitar res més.
Si amb tan poc la calma em glaça els moments que recordaré,
vull fer durar més, vull fer perdurar el moment.
