Per l'actor del gran país

Salvador Boix

Jo no puc ignorar-te perquè ets part dels pensaments
que em fan sentir culpable, que em fan sentir-me tan vell.
Jo no puc expulsar-te del meu cap, del meu cervell
si no formes part activa del meu cor, del meu infern.

I com puc recordar-te que en la vida ja n'hi ha més
d'un grapat de problemes, si et plau: no els agreuges més!
I com puc advertir-te que el país que duc al cor
no et deixaré acostar-te perquè ens atures el vol.
Jo sol no puc tombar-te, no puc destronar-te, és clar,
però sí que puc enviar-te molt més lluny del fons del mar.

I mai podré comprendre els remeis utilitzats
per la igualdat de classes als barris discriminats.
I mai podré comprendre la pau que hi vols imposar
destinant tants exèrcits, tants míssils nuclearitzats.

Mai més podré cansar-me per fer-te reflexionar
que ni vivim en somnis ni en films sense cap trellat.
Mai podré alliberar-me si pel món encara hi vas
atropellant els homes, destrossant les llibertats.

I com puc recordar-te que en la vida ja n'hi ha més
d'un grapat de problemes, si et plau: no els agreuges més!
I com puc advertir-te que el país que duc al cor
no et deixaré acostar-te perquè ens atures el vol.
Jo sol no puc tombar-te, no puc destronar-te, és clar,
però sí que puc enviar-te molt més lluny del fons del mar.