Perla de malaventura
oh, digueu-me, criatures ceps ben arrelats que us heu begut l'enteniment si no seran sants innocents els escorçats que res no saben d'aquells tresors que el fons del mar guarda per ells! digueu també si, per fortuna no pot ser dels benaventurats aquell esqueix que ni com tronc no ha somniat trobar una perla de ventura en la tenebrosa freixura d'algun peix! oh, perla encisada! perla buscada durant tant i tant de temps! qui hauria mai imaginat descobrir nu el tu orgull entre les roques desgrenyades per la sal del mar (mediterrani) i la vent (la tramuntana) perla trobada finalment ara que et tinc -dolça presència!- davant meu he d'acceptar-te l'existència però forçat m'és reconèixer -mal que em dolgui amargament- que ets l'esguerro inaccessible d'una burla que l'atzar m'ha volgut fer i que, per tant mai no et tindré digueu-me doncs, soques prudents si per ventura no és el més desventurat aquell que perseguint el somni fugisser s'esqueixa ans no s'aixeca perquè vol no té
Autor(es): Pau Riba
