Però que bonica
Somnio amb les truites que no he cuinat mai
m'aixeco del núvol a punt de saltar
em poses les piles i t'he de cantar
em mata la brisa del teu respirar
ets com una meravella plena de paraules tendres
que fan que mai em trobi sol
Ets un pètal que acarona, que m'estira, m'esborrona
La més important del món
Però que bonica, però que bonica
però que bonica que estàs!
observo com mires, aprenc a mirar
abrases tres àngels que tens sota el braç
m' encisa el somriure que tens al despertar
bellugues mirades que et veuen passar
ets un somni, una idea, ets oxigen, una espelma
ets desig, ets il·lusió
ets la vida que respiro, constantment et penso, et crido
La més important del món
Però que bonica, però que bonica
però que bonica que estàs!