
Però tu te'n rius
Però tu te'n rius:
Penses que l'aranya
Sempre tindrà fil.
Em tornes mesell
I em deixes podrint-me
En aquest femer.
Vens quasi de franc
Al drapaire tires
De la pell de brau.
Gos, la teva tos
Voldria escurar-nos
Fins al moll de l'os?
Ensenyem al fart
Els nostres vells queixos
Ja del tot xuclats.
Rebentes de tip,
Mentre esdevenien
Cada cop més prims.
De tant badallar,
Mira com els préssecs
Cauen del cavall.
Envoltat de fum,
Perds el món de vista
I t'acluques d'ulls.
Quan despertaràs,
La rialla als llavis
Se t'estroncarà.
Autor(es): Salvador Espriu,Xavier Ribalta