Perpètua desànima

Arthur Caravan

Fantasies, futurs imperfectes,
el que és o deuria haver estat
se't barregen amb hores i crostes
inserides a dins del teu cap.

Conviuràs amb records de vacances,
tot se't farà etern per instants,
quan les coses que perdis et marquen
la deriva dels teus pròxims anys.

Un rellotge aturat, equilibris, malabars
i un vell acordió que cada dia és més
i sona més i més fosc.

Una tarda grisa i nuvolada
et passeges pels carrers i parcs.
Óssos panda perduts dins de l'aire
mastegant estudiants ignorants.

Hi ha una mort enmig de Blasco Ibañez,
avinguda que duu al Cabanyal.
I et veuràs al final del teu viatge
com una ànima més en l'espai.

I els àngels no són, sols estan
observant un món perforat...