Per què seguir?

Contracop

Dóna’m tan sols una paraula,
que em face recordar perquè seguim aquí.
Vidres i pols damunt la taula,
i el mapa del tresor sota la teua pell.

I no, no podràs,
fer front al teu passat,
i no, no podràs,
fer-me tornar enrere sense guerra.

Si la vida és una llarga nit,
fot el camp d’aquí,
si no queda ja res més a dir,
fes el teu camí.

Dóna’m tan sols una mirada,
que em face recordar perquè vaig ser feliç,
ossos i carn damunt la taula,
dibuix d’un cos infant que no vol anar a dormir.

I no, no podràs,
fer front al teu passât,
i no, no podràs,
fer-me tornar enrere sense guerra.

Quan la pintura ja no amaga les ferides,
quan el mirall reflexa tot el que hi ha dins,
quan les paraules ja no amaguen més mentires,
no hi ha raons per a seguir.

Si la vida és una llarga nit,
fot el camp d’aquí,
si no queda ja res més a dir,
fes el teu camí.

Si la vida és una llarga nit,
fot el camp d’aquí,
si no queda ja res més a dir,
tanca la boca i camina,
passa pàgina i comença el teu camí.