Personatges
Els meus personatges
parlen per ells,
però els seus rampells
no són més que imatges
d'alguns dels estatges
de la meva ment.
Quan escric entre ells
(són tots tan contraris...)
comprenc els comentaris
i els jutjo per bells
i per no tan bells,
que és: per tal com sonen.
Potser desentonen
amb la veritat?
Mai m'ha preocupat.
Els faig perquè em tempta
dir que sí i dir que no
i tenir raó
sempre.
Autor(es): Josep Pedrals,Clara Andrés
