Per St. Marçal!
Remuntant en cotxe una petita vall, en sortir d'un revolt de reüll el volar d'un ocellot enorme damunt la riera a mà esquerra i just aleshores veig a la dreta ran de cuneta una dona dreta amb ales.
blanques obertes i vestida amb cintes de colors que l'aire fa ballar i és més bella que la venus, és una dona. M'espanto. Miro i al retrovisor hi ha una cara fosca horrible de dragó fent-ne ganyotes. Redueixo. Accelero. Torno a reduir. Una mica més endavant, de la boca d'una ermita mig amagada en surt enfora un feix de flames que arriba a mitja carretera. Passo. D'entre les fulles dels pollancres de l'altra banda em miren mil ullets. Accelero una mica però encara vaig més aviat lent. Quan arribo a dalt el muntanyam del fons obre els llavis enrogallats amb veu quilomètrica em crida Enric. Damunt seu, un nuvolet rodó i no pas més gros que un panet projecta fletxes indicadores ara en una direcció ara en una altra. A la girola d'abans d'entrar al poble faig l'estop, encara que no ve ningú, i el cotxe de darrere em fa mèèc.
Autor(es): Enric Casasses,Pascal Comelade
