Pèsols (del teu cap)
Em dius que no pots seguir així, em dius que no trobes el camí.
Però no vull seguir escoltant la teva bava inconsistent,
no vull seguir comptant els pèsols del teu cap!
Em dius que ja no saps què fer, em dius que ja no et queda res.
Però tens els budells adormits, tens llàgrimes de cocodril,
tens moltes coses més: tens pèsols al teu cap!
La teva vida és una mentida, tot el teu món és immòbil i trist,
la teva cara és fosca i llunyana;
si vols anar-te’n, no em demanis permís.
Em dius que et preocupes pels amics,
perquè et pregunten sempre si ets feliç.
Però ets tan moderna que fas por, ets molt moderna, sí senyor,
no tens temps per buidar de pèsols el teu cap!,
pèsols del teu cap, del teu cap, (etc.)
