Per un instant amb tu
tornant a casa al capvespre,
més de deu hores al taller,
en Carles sap que no hi ha treva
pels rebuts de final de mes.
La Júlia seu a la finestra,
fugaç moment per respirar,
de fons els nens criden la mare,
ja és hora d'escalfar el sopar.
ell creua la porta somrient,
ella també se'l mira
tot fent-se el cafè amb llet.
per un instant amb tu jo dono el món
(sense esperar res)
no vull promeses de paper mullat
(se les emporta el vent)
només tenint-te a tu al meu costat
(sé que no em cal res més)
per un instant amb tu
després d'una sopa calenta
i un tros de pa d'abans d'ahir
miren com els marrecs s'adormen
tancant els ulls camí del llit.
ben abraçats mirant la lluna,
somien que són lluny d'aquí,
saben que la més gran fortuna
és estar junts fins l'infinit.
no tindran calés ni un pis del banc,
però saben que demà
tornaran a somiar.
per un instant amb tu...
