Per valls estranyes
Per valls estranyes, ignorat, hi corre un somni.
Camins que són poc transitats, on aletegen
fades que beuen sense por les flors més dolces.
Des d'algun fosc pou amagat baixa un fil d'aigua.
I un corb posat dalt d'un barranc avisa els homes:
"No porteu el vostre alè mort de joies mortes".
Com els rius van cap al mar,
els herois del món
es llances als buits flamejants
sense cap temor,
per valls estranyes.
Amb una torxa a la mà camina el somni,
es llança als braços de la nit, la més bruixa,
i diu "Ningú pot venir amb mi: la senda és aspra."
El Viatger de Mitjanit no té bandera.
La Soledat el besa als ulls, roden per l'herba.
I a l'alba té tot l'horitzó i la negra estrella.
Com els rius van cap al mar,
els herois del món
es llances als buits flamejants
sense cap temor,
per valls estranyes.
Autor(es): Xavier Baró
