Mutis

Pervertint l'equilibri

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Pluja de timbals,
beat amb sorna,
ferm al ritual,
perdent el nord,
guanyant el sud.

Flaix de filmina,
arribes tú,
la noia dels ulls grans
retina de diamants,
mirada de cristall.

Ens mirem tremolant com dos infants,
no hi ha mentides, no hi ha engany.
Només un cor que va lliscant
per goma humida,
nu i descabellat,
com la bogeria
suant amor,
obrint els ulls a aquests ulls grans

A la babalà, a la babalà,
anirem jugant.
A la babalà, a la babalà,
no em deixis despertar.

Avui tinc el vent a favor,
tinc avall aquest silenci ombriu.
La música ens desolarà,
volent tornar a estripar aquest cel
a crits

Noia dels ulls grans
et robo els diamants

I un paper de beat,
i tota aquesta realitat de porcellana
que atrapem al vol, que se'ns en va.
Tenia els sentits
pervertint l'equilibri
entelant el cel.

No vulguis marxar,
no te'n vulguis anar,
no desmallis la nit.

Deixa'm endur aquest moment,
guardar-lo en un calaix
per treure'l, quan tingui fred.