Petits plaers

Sergi Tost

una trucada vam prometre fer
“quedem un dia i fem un cafè”
una promesa que amb el temps s'ha perdut
no és que no vulgui, és que no he pogut...
i et mires incrèdul,
com si el temps no hagués passat

una foto amagada en un calaix
d'uns joves que es crèien que éren ‘guais’
una cervesa amb un vell amic
recordant allò tan divertit...
i et mires incrèdul, com si el temps no hagués passat

i és que... què fariem sense aquests petits plaers
sense la nostàlgia del pas del temps
petits plaers de la vida,
records d'allò que un dia vam ser

un adéu amb un antic company
que pel carrer t’ha saludat
una panxa que va guanyant terreny
i un cabell blanc que posa seny...
i et mires incrèdul, com si el temps no hagués passat

i és que... què fariem sense aquests petits plaers
sense la nostàlgia del pas del temps
petits plaers de la vida,
records d'allò que un dia vam ser

una cançó que t’ha vingut al cap
que t’hi senties identificat
quatre estrofes que mai s’han mogut
però que han deixat de parlar de tu...
i et mires incrèdul, com si el temps no hagués passat