Petjades
Caminant tot sol per la ciutat,
petjades estèrils a cada passa que fas.
Respirant banalitats,
guiat per la inèrcia del què passa al teu voltant.
Retenc la mirada a l'horitzó de la rambla
i els meus ulls secs que ja no saben plorar
s'empassen l'amarga Barcelona
com un glop d'aigua salada.
Caminant tot sol per la ciutat
accelero el ritme a cada passa que faig.
Buido els pulmons de banalitats
i em soprenc corrent cridat pel mar.
Fresca i suau, sento la brisa a la cara
i em sento lliure quan la meva guitarra
em transporta en somnis al seu món,
i la música em bressola com una onada.
Oooh Viatjant per la màgia
Oooh de les seves cordes
Oooh per fi me n'adono
Oooh que el que vull és viure amb tu.
Caminant per la ciutat
respiro la brisa salada.
La càlida platja m'espera
i la calma em va amarant.
La música em bressola,
noto el frec de melodies.
M'assec a la sorra tèbia
i sento la rialla del mar
Oooh Viatjant per la màgia
Oooh de les seves cordes
Oooh per fi me n'adono
Oooh que el que vull és viure amb tu.
Autor(es): Damià Domingo i Ernest Morell,Pau Feixas
