Petons més dolços que el vi
Encara era jove i no havia besat
cap noia bonica, només d'amistat.
Me'n vaig guanyar una i li vaig fer un petó
després, oh noi! Vaig fer-ho altre cop.
Oh! Oh! Petons més dolços que el vi.
Oh! Oh! Petons més dolços que el vi.
Vaig proposar noces i ser dolç marit
amb un deix de tímid, uns mots ben senzills.
La noia havia estat callada, i després,
ja ho saps: oh, noi! Em va acostar un bes.
Treball colze amb colze, ella i jo, tots dos,
la vida ens donava feina fos on fos.
Blat i civada, vaques i coloms,
després, oh, noi! Ens vingueren bessons.
Quan n'haguerem quatre
i se'ns varen fer grans
dolços cors trucaren per dar-los les mans.
Ara són casats i no han pas dubtat,
després, oh, noi! Segaven ells blat.
Ara vells i avis, a punt de partir
recordem tots junts el que ens ha succeït.
Molts trastorns i penes, i els fills al costat,
però, oh, noi! ho referíem de grat!
