Piano

Blaumut

El vell piano de paret,
entre l’herba del desert,
va a pedals i no té frens,
desafina si no el sents.

Toca notes fredes,
forma atmosferes, llunes,
trenca el so de l’aire,
amb els ulls d’algú que mira.

Rere les ulleres es reflexen unes mans,
mans sobre les tecles,
mentre els dits van caminant.

Dins el cap desendressat
d’algun savi jubilat
hi ha papers i poca llum,
melodies que fan fum.

L’aigua més calenta,
com la física dels trons,
sons i altres receptes,
que amb el temps es fan cançons.

Rere les ulleres es reflexen unes mans,
mans sobre les tecles,
mentre els dits van caminant.