Philipe de la Mer
Je m’apelle, "Phillipe du la mer"
no tinc res, no aspiro a més
dins el mar, veig com venen i van
il·lusions, que mai surarán
Vaig marxar, lluny de les ciutats
dels cotxes i grans, personalitats
ex banquer que ara és mariner
de pescar no en sé, però què més podria fer?
Quan em vegis crida "Phillipe du la mer"
sóc el que flota lliure entre els estels
cada mati m’endinso en l’horitzó
que uneix el cel i el mar per no tornar
Obssessionat per guanyar diners
que no m’aporten res, vaig perdre l’interès
no en tinguis prou amb viure d’un sou
jo ho dic als demés però mai m’han entès
Quan em vegis crida "Phillipe du la mer"
sóc el que flota lliure entre els estels
cada mati m’endinso en l’horitzó
que uneix el cel i el mar per no tornar
No tornaré a ser qui vaig ser
un fred sobrenom rere un mur de papers
cada mati m’endinso en l’horitzó
que uneix el cel i el mar per no tornar
Quan em vegis crida "Phillipe du la mer"
sóc el que flota lliure entre els estels
cada mati m’endinso en l’horitzó
que uneix el cel i el mar per no tornar
