Pirata de l'amor
Cansada dels bars tristos
dels ports del meu país,
me'n pujo en una barca
que anava al paradís.
La barca era d'un home
alt, ros i ben plantat,
que duia una arracada
i un ull tapat.
Va dir-me: Guillermina,
si ara véns amb mi,
desplegaré les veles
i et duré ben lluny d'aquí.
Tinc un illot de plata
en un mar tropical,
i bandera pirata
al pal més alt.
Amb mi seràs pirata
de l'amor,
durem la calavera
per tot el mar sonor.
El vaig seguir embogida.
Ell ho fou tot, per mi.
Fins que una canonada
va enfonsar el bergantí.
La mar estava en calma,
el timoner el cridà:
se'n van adonar els guaites
de Gibraltar.
Foc!, criden els anglesos.
Ja mouen el canó.
Un cop ressec ressona
al costat d'estribord.
La mar, engelosida,
l'ha clos al seu taüt.
I jo he quedat marcada
de solitud.
I amb el vaivé de l'ona,
sembro la mort.
I enyoro Barcelona
i els mariners del port.
I és que ara sóc pirata
d'amor
i duc la calavera
brodada amb fils d'enyor...
Pirata de l'amor
per tot el mar sonor,
pirata d'amor.
Autor(es): Narcís Comadira, Joan Vives
