Plany
Aquella terra
de pols i sequeres
tan aspra i tan bella
i tan lluny del mar
té somnis de pluja
a l'alba deserta
i és plany per aquells
que l'han de deixar.
Aquella terra
tan pobra i desfeta
per odis inútils
ja no pot plorar
pels qui ara marxen
i mai més no tornen
si no és per la fúria
d'un cop de mar.
Aquella terra
té anhels que s'embarquen
en fràgils pasteres
que van a l'atzar
i, en lloc de la pluja,
té llàgrimes preses
en rius de silenci
que no arriben al mar.
Autor(es): Pere Vilaregut Montmany
