Planetes

Contracop

Quina sort, sóc d’un altre món,
de molt lluny, de l’espai exterior,
i en aquest racó,
ja no sento el meu cor,
si tu vols puc seguir-te el joc,
puc mentir per tots dos.

I en una altra vida, que sigue millor,
potser podrem riure de tot.

Quina sort, sóc d’un altre món,
sense foc ni banderes enlloc,
necessites poc,
per omplir-te del tot,
si tu vols puc seguir-te el joc
i enganyar a la raó.

I no, no crec que controlem la situació,
damunt d’aquest tauler som dos peons,
mirant de sobreviure a l’explosió.

I en una altra vida, que sigue millor,
potser podrem riure de tot.

I cada cop l’error es nou,
torna a començar,
i un altre cop, serem herois
fins l'eternitat.

I en una altra vida, que sigue millor,
potser podrem riure de tot,
sentar-nos a veure la gran destrucció,
que vam iniciar amb un peó.