Plàstic
No vull sentir més merda d'històries
d'aquelles, com de guerra,
d'allà on ningú no et veia.
No et serveix de res imaginar-te,
com és la teva vida,
amb tanta hipocresia.
No sents la veu que et diu
que així no es fa?
Que et diu que acceptis la veritat?
Una persona buida,
una amistat de plàstic,
un record de la infància,
on no hi ha res.
Prou, ja prou!
ets qui ets, no qui vols,
mentint...
prou, prou!
De plàstic, prou.
Tu ets,
Ja ets...
Autor(es): Apart
