Plany
Ara que no hi ets, ara que has marxat
i que m'he quedat tan desconcertat,
que per bé que ho sé no en prenc consciència,
com privar-me de la teva amistat?
Com sense el teu tremp continuar el combat?
Com cobrir el forat de la teva absència?
Has marxat de sobte i a corre-cuita
i al bosc d'arrels profundes
te n'has anat de vacances,
però ha brotat saviesa, amistat i lluita
i al bosc d'arrels profundes
hi ha un nou pi amb tres branques.
Moix perquè la flama ara s'ha apagat
d'on hi havia tanta vitalitat,
ara sóc conscient de la teva herència:
sento el teu empelt, sento que ha brotat,
i més savi sóc, més agosarat,
penyorat sóc de la teva existència.
No em fa por que quedi apaivagat
el record, la petja que m'has deixat,
sols cal esperar el dia per excel·lència,
el dia que el somni haguem abastat
en les abraçades de complicitat
reviurem de nou la teva presència
