Plàstik
Avui m'he aixecat i tot és de plàstik
menjo l'entrepà també de fibres de plàstik,
tot rosa veig i blanc,
No notes res estrany?
I tot és de plàstik.
Saludo la gent per la finestra,
també semblen d'argent,
avui no és festa,
no trobo la manera
de poder, poder, poder tornar enrere.
Oh! No, no, no, no, i tot és de plàstik.
En un món de plàstik, i et vas, vas, vas consumint,
i tot és de plàstik, i vas vas vas consumint,
mentres les teves neurones s'estan morint!
Rere la porta hi ha un botó que canviarà la situació,
peus enlaire, mans al cap, per poder, poder, poder tornar enrere.
Oh! No, no, no, no,
i tot és de plàstik!
Saludo la gent per la finestra,
també semblen d'argent;
però ara em deso la destra,
no trobo la manera;
de poder, poder, poder tornar enrere.
Oh! No, no, no, no, no, no,
i tot és de plàstik!
En un món de plàstik et vas, vas, vas consumint,
i tot és de plastik, i vas vas vas consumint;
mentre les teves neurones s'estan morint!
Vas, vas, vas, consumint, mentre les teves neurones s'estan morint.
Oh! No, no, no, no, i tot és de plàstik!
Vull tornar al radical dràstic, vull canviar al radical dràstic...
Autor(es): Vicky de Clascà
