Plenitud
L'ombra del meu esperit
s'escampa per la contrada
i frueix amb gran delit
la frescor d'aquesta albada.
El meu cor va tot content
només desitja estimar-te
tenir-te sempre present
i mai més abandonar-te
Els meus llavis i els meus ulls
no estan ja per altra cosa
que si de tu estan curulls
tot el meu ser ja reposa.
Quina sort haver nascut
ser conscient del que passa
benvolguda plenitud
crec que ara ja t'estim massa.
Autor(es): Xesc Escandell
