Ploramiques

Brams

Són igual
que canalla consentida,
que fer mal
no els priva de cap regal:
com nens murris amb pistola,
fotent sempre allò que volen,
per a ells tota la cassola
mai no és prou.
No deu ser prou alegria
viure a cal carnisseria,
que han d'anar a casa el veí a
fer enrenou.

Tant els és tot mentre tinguin l'estrella de sheriff
i un parell d'indius a prop per poder putejar,
però si algun dia els foten dues torres a terra
fan el sorprès, el dolgut i es posen a plorar.

Ploramiques!

Pensàvem "quan creixin canviaran",
però no sé pas si podrem esperar tant.

I aniran
per arrencar la barba
al que, badant,
els passi per davant.
Tornaran a pagar els plats,
els sencers i els trencats,
els que estan acostumats
a omplir-los poc.
I acabada la faena
tindran la caixa tan plena,
que haurà prou valgut la pena
l'enderroc.

Ja sé que és lleig i que als nens no se'ls ha de picar,
i és una cosa que jo sempre he defensat,
però creu-me que un parell d'hòsties ben donades
ells les mereixen i jo quedaria descansat.

Au, passeu avall, no ens vingueu plorant,
mai no rebreu tant com heu estat donant.