Plou

Prozak Soup

Plou
i l’aigua cala al meu cor
i aquells records que m’inunden em fan por
Plou
i no es per fer-me el valent
la històrica canvia si escric el que sent

La bala creua la neula
no se sent d’on ve la contenda
quan plou tan fort no es concentra
necessita nova espenta
quan plou es mulla la cendra
quan plou la terra es fa tendra
quan plou tan fort no es concentra
quan plou s’apaga el foc

La mala herba creix
un nou octubre neix
perdut a l’horitzó
enyore el meu racó

Sentat al teu costat
al laberint immens
per sempre o per mai més
quan ja no ens queda res

Pot ser enyores un altre temps
company, a tu la nostàlgia et papa
Pot ser t’amagues de tu mateix
fotut de nou ja no sé ni com oblidar-te

Se’n va,
se’n va la llum ve el tro

Adéu,
adéu, setembre

De nou em veig en la trampa més greu
no era tan tard, tot es mou lent
de nit la freqüència sona
al nostre cor ja trona
la nostra vida alegre,
Sempre ofegats amb el compte enrere-
No se perquè t’enyore en esta vida amarga
Adéu,
adéu, companya...