Plou silenci lentament

Enric Barbat

has sacsejat el ritme lent
del rosari del meu temps
deixant a les meves mans
una escata dels teus anys
d'adolescent

vas condemnar quan vas venir
el meu jaç, el meu coixí
quan digueres: potser jo?
Vaig trobar carrer i bastó
per a seguir

sabia jo com era fals
enganxar el carro per dos rals
sabia jo com era trist
començar el dia amb el cel gris

després de tu vingué el repòs
llargues nits triant records
les hores d'un temps calent
plou silenci lentament
sobrte el meu cor

i sento néixer un odi cru
quan veig que és feliç algú
i sento créixer un amor dolç
quan trobo la vella pols
parlant de tu

sabia jo com era fals
enganxar el carro per dos rals
sabia jo com era trist
començar el dia amb el cel gris

caurà la tarda sobre els camps
com les ombres d'aquells cants
com el rastre d'un camí
que encara trobaré en mi
de tant en tant

demanaré amb els ulls al cel:
per favor, correu el vel
per veure't un altre cop
sentir la sang al galop
i dir-te adéu

sabia jo com era fals
enganxar el carro per dos rals
sabia jo com era trist
començar el dia amb el cel gris