Pluja i sabó

Bertomeu

Som com instants de pluja i sabó
Bombolles que s'enlairen fins arribar al sol
I ens oblidem d'allò que tenim davant
I fem com si entenguérem tot el que va passant

Som innocents des del primer dia
i caminem sota un cel que no ens guia
anem buscant el nord i som tan al sud

i tenim fred quan tot es fa massa gran
i ens ofeguem, és tan reduït l'espai
anem buscant el nord i som tan al sud

Busquem estels i respostes no escrites
De tot el que ara som i portem tan a dintre
I rellisquem si xafem un trosset de gel
i ens oblidem que som fràgils i no eterns