Poble apitxat
Tota la vida ens sonarà estrany el teu pretèrit perfet simple.
Eixa curiosa manera de parlar, eixes paraules teues que fan riure.
Quan dius lletuga en comptes d'encisam, la gent et mira amb incomprensió.
“Dius rebollons als esclata-sangs”, i tu els respons amb un somriure artificial.
Però Estellés marca el ritme del teu cor;
d'Almenara a l'Albufera i el riu Xúquer la frontera.
La S sorda tatuada a sang i foc
et recorda dia a dia que mai callaran la veu del...
Poble apitxat, poble respectat!
Ens tens enveja perquè tenim set vocals. Perquè sabem dir setze jutges,
però la teua riquesa cultural ens agermana i representa a totes.
Vostra és l’orxata que ompli nostres gots; les vitamines de cada taronja.
Seràs la falla que com cada any, torna a renàixer de les seues cendres.
Mai més seràs dialecte humiliat,
és el teu accent de guerra, la filologia t'avala.
Sou orgull del nostre poble, dels Països Apitxats.
Cal la unitat, perquè mai callaran la veu del...
Poble apitxat, poble respectat!
Poble apitxat, fes-te respectar per tots els mitjans!
