Poble del far
I en aquest poble d'alta mar només coneixen una veritat, el poble del far, el poble del far, no hi ha res més mar enllà.
I en aquest poble enmig del mar, només coneixen una veritat, i jo que vinc de mar enllà, jo que he vist moltes veritats, aquí soc tractat com un farsant i en aquest poble em volen matar, i he de marxar, he de marxar, jo que vinc de mar enllà.
I en aquest poble de mala mar enmig del mar els pits de les dones són salats. L'avorriment i el pas del temps els fa inventar llegendes i deus. I jo soc fantasma d'ultramar en aquest poble d'una sola veritat, i aquells que dubten de la veritat, en un preciós ritual sagrat, els tiren al mar, els tiren al mar, els tiren al mar...
Fan un camí de torxes i ninots de drap. Sobre un llit de palla i amb benzina al cap. I allà al peu del far, mots i càntics rars, quatre passes i són sobre el penya-segat, i allà els tiren al mar, i primer crema la palla i després el cap.
Autor(es): Albert Aromir
