Pobres de mena
Hi ha carrers on veureu, a caramulls,
els arraulits que volen i dolen i tremolen;
per ci per lla hi ha raconets curulls
només que d'ulls pobres que pidolen.
Lassats imploren no sabent a qui,
planyívols i parlant de llurs ferides.
Fins hi ha qui s'arrossega en el camí
o remuga amb paraules desjunyides.
L'un voldria cinc cèntims de riquesa,
l'altre demana un pensament d'amor
o una gorjada, almenys, d'embriaguesa
o, d'amistat, un "Déu t'ajud" sonor.
Preguen, porucs, sense que el cor s'hi llenci
sabent de no ferir, clouen el puny.
I ve que l'últim vianant s'esmuny;
i ells, minvats per la fosca i el silenci,
capten encara quan tothom és lluny.
Autor(es): Josep Carner,Mercè Madolell
