Pobres, pobres

Carles Enguix

Són fills de la boira
reis del carrer,
caminen la nit
caminen deserts.

Silenci de nits
grinyolars de veus,
el fred acompanya
els fragelats peus.

Pobres deixalles
del temps
oblidadís,
desitgen somnis
del nostre paradís.

Ja els agradaria
ocupar salons,
menjar a la taula
de sobrada
abundor.

Pujar escales,
oblidar-les baixar,
tancar la porta
a la cruel fam.

La claveguera
se'ls vol engolir
sempre rastreja
el més mínim
descuit.

Davall de la porta
de la caritat
demanen almoina
el prat s'ha
assecat.