Poca melodia

La Carrau

Aquest compàs que m'ha atrapat
tota la melodia i no puc cantar,
l'acord ja no m'inspira,
se m'ha menjat tota aquella alegria.
Me l'ha robat aquest compàs
que ara tot just camina
i no sap on va...

M'empeny fort i m'estira
i jo vull ballar,
fins que el sol faci dia,
al teu costat.

Un esquitx de llum que ofegant la nit
m'ha embogit, m'ha fet perdre els sentits.
I un puntet de llum entre tanta nit,
m'ha abraçat a un racó del teu llit.

Un vers estrany se m'ha emportat
tota la poesia, i jo et vull cantar
amb paraules que no rimen
i sons trencats que amaguen l'alegria
que m'ha esquerdat un vers estrany...
amb prou feines respira
i ja m'ha ofegat...
La veu em surt petita
i jo et vull parlar,
però aquesta cançó trista
se m'ha empassat.