Poema de set versos
Em sento estrany en veure el dia que em desperta,
em sento estrany en veure el dia sense llum,
encara no m'acostumo a no sentir el teu perfum,
quan el pensament em porta tan lluny,
quan el pensament em porta a prop de tu.
Em sento estrany en veure el vespre quan hi ha boira,
em sento estrany en veure els vespres de tardor,
encara no m'acostumo a no sentir-te a prop,
quan el fred arriba a casa i encenc foc,
quan el fred arriba a casa i estic sol.
Qui pogués tenir paraules
per poder-te dibuixar,
en un poema de set versos
i poder-te'l recitar,
quan la nit desperti l'alba
i comenci a clarejat
el dia.
Em sento estrany en veure la nit sense estrelles,
em sento estrany en veure la nit sense tu,
encara no m'acostumo a sentir els meus llençols
la fredor que té l'absència del teu cos,
i la buidor que deixa en el meu record.
Qui pogués tenir paraules
per poder-te dibuixar,
en un poema de set versos
i poder-te'l recitar,
quan la nit desperti l'alba
i comenci a clarejar
el dia.
Autor(es): Pep Sala
