Poeta llaurador
Brins de sol, pinta que pinta,
moltes ganes, més trasbals
massa temps dins de la mina:
cops de roc i mal de mans.
Llaurador i poeta sóc
i en tot faig feina ben neta
si llauro com un poeta
i escric com un llaurador.
Tants ensurts, l'esquena dreta
pell curtida, fred i esforç,
a l'andami, lluny del terra
entre flamenco i maons.
Llaurador i poeta sóc
i en tot faig feina ben neta,
si llauro com un poeta
i escric com un llaurador.
I encara en volen, i en volen més.
Hores i més hores, i en volen més.
Riscos i més riscos, i en volen més.
Amb la por a l'esquena, i en volen més.
Tu treballa i no parlis, tu treballa i no pensis,
tu treballa i no diguis, tu treballa i no siguis!
