Polifem
Desperto en blanc i sec
sota les ombres d’arbres que m’han vist plorar
Ja no és misèria
El què em preocupa ara és on tornar a començar, i on oblidar
Creix dins meu un monstre d’un sol ull
Les parets s’ensorren, caic vençut
Com devora l’esperança quan estic tan lluny,
Vull sortir d’aquest infern, vull despertar i ser lliure
Recordaré demà el camí
Que miri sempre directe als ulls de l’enemic
Que no davalli la força que m’ha dut aquí, però
Creix dins meu un monstre d’un sol ull
Les parets s’ensorren caic vençut
Com devora l’esperança quan estic tan lluny,
Dins d’aquí seré “Ningú”
Llavors ell s’arrencà l’estaca tota tacada de sang llançant-la furiós lluny de sí i començà a cridar als altres titans que vivien a prop seu.
S’acostaren curiosos i li preguntaren:
- Quin mal necessita el nostre ajut Polifem? – i ell respongué
- “Ningú” m’ha fet mal, ha estat “Ningú”
Creix dins meu un monstre d’un sol ull
Les parets s’ensorren caic vençut
Com devora l’esperança quan estic tan lluny,
Dins d’aquí seré “Ningú”
Viatger combatent les seves pors, ignorat cavaller.
Tingues ferma la ment contra el dolor que el camí serà fosc.
