Polifem

Elies

La lluna ha eixit
llambreja a la mar,
i tu no l'has vist
captiu del gegant.

Obris els ulls
de sobte ho veus clar,
si vols eixir de la caverna
t'hauràs de dir Ningú.

I amb el cor afligit,
havent perdut companys estimats,
vas acostar
l'estaca a les brases abundoses,
i li la clavarem a l'ull:
l'antic oracle es va acomplir.

Tots vam sentir
el monstre bramar,
cegat en l'ull
que mai no viu res.

I així vam fugir
camí de la mar,
quan la claror llambrava en l'aigua,
l'aigua dels teus ulls.

I després de la nit
d'haver somniat amb la dea d'ulls d'òliba,
va aparèixer l'Aurora
de dits rosats, la filla del matí,
i vam pujar a la nau,
i els rems van colpejar la mar cendrosa,
i animats vam navegar més lluny...

La lluna ha eixit,
s'adorm el gegant,
mentre tu ja
solques nostra mar.

Mira la nit,
- contempla la llum -,
ella ha vingut per a guiar-te
cap al teu destí.