Pols de nimfa
M’he trobat una nimfa en aquest bosc
i m’ha cobert de fina pols
a canvi d’una nit d’amor…
Na, na, narananà…
Pols de nimfa, el camí fosc
vers el lluminós paradís.
Se m’encabrita la consciència
i tot jo sóc pres d’un viu pessigolleig,
em sento com si entrés a València
a cavall d’un ruc, de nom Llebeig.
La cosa va, la cosa no s’acaba
i jo volo baix, esquivo els rocs.
A ca una puta sa bicicleta!
Ja es veu que això no durà enlloc.
Autor(es): Roger Mas
