Porta Celi

Carles Enguix

Muntanyes plenes de vida,
arbres del meu Mediterrani,
que a poc a poc i dia a dia
em crideu al vostre costat.

Camins que no porten a cap lloc,
llocs plens d’un dolçor sabor,
heu estat llit i racó
d’apassionades paraules d’amor.

Així ets tu oh Porta Celi!
Així ets tu oh! Porta Celi!

Una porta sempre oberta,
una porta que m’unix
amb el blau cel de setembre
i l’explosió de colors vius.

Des de les teues muntanyes
he albirat el món i la vella serra,
la mar i la llunyana horta
i els camins que es perden buscant-te.

Així ets tu oh Porta Celi!
Així ets tu oh! Porta Celi!

Quants poetes t’han desitjat.
Quants homes t’han recitat.
Quanta història ha passat
per aquestes terres plenes de somnis.

Porta del meu paradís.
Serra del meu pensament
obri’m el camí
que vull volar junt el vent.