Barbacoa

Porta tancada i Casa Buida

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Plou, s’ha fet de nit i encara t’espero, veient com el temporal esborra el paissatge i el teu record.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Mireu les meves mans, ara són de pedra. Mireu, mireu aquests dits quiets ontra el vidre, contra la foscor.
Ai, un cop vaig tenir-te sota la pluja, entre les mans. I ara només tinc aquest silenci, i aquest temporal.
Un cop, un cop i mil cops s’obre la porta. Entres, t’agenolles i et perdono i sóc feliç.
Ai, la porta és tancada i la casa buida, i encara és de nit. Ai, la pluja és eterna i aquest dolor és infinit.
Ai, encara ressonen les promeses del teu amor. Ai, com es van perdent entre la tempesta, la nit i el dolor.
Pluja i foscor.
Silenci i buidor.
Nit i dolor.