Potser

Elena Gadel

Potser
si tot anés al revés
si el món ja no girés
i la lluna il.luminés el que va ser

Potser
llençant-me sense por a res
obriria les ferides al pas del temps
prolongant aquest turment

Potser
dibuixant sense paper
sembla que sigui l'aigua la que asseca
quan plou al teu parer

Potser
patir ja no val per res
si el temps deixa un segell en el intent
és el meu cos un sol fragment?

Deixar de pensar i de rumiar
la vida és la vida i no canviarà
deixo de plorar i començo a lluitar

El que podria ser ja no ho serà pas
les agulles giren sense preguntar
i el rellotge accepta el pas, ressignat

El que podria ser ja no ho serà pas
segueixo el camí i trobo la veritat
i el rumb m'encomana ganes de provar

I de somiar
i de somiar…

Hores i hores esperant-te
tota la vida buscant-te
i ja et sento aprop

Hores i hores esperant-te
tota la vida buscant-te
i ja et sento aprop

Potser