Potser ser el Petricó
Potser va ser el Petricó
que ens va fer embogir,
amb la seva màgia
el dissabte a la nit.
Potser va ser el vi dolç
que em va fer sentir,
dins la teva mirada
el regust del desig.
Com m'agradava
veure els teus ulls ballar,
sentir les teves rialles
i poder-te escoltar.
Parlàvem com poetes
encesos pel vi dolç,
tu i jo, la Carme i el Tràmon
ens sentíem els millors.
La nit ens queia a sobre
va pujar la calor,
amb la teva mirada tendra
marejant-me a poc a poc.
Els meus ulls ballaven
perduts dins del teu cos,
i en cada gest, cada mirada
em volies posar a to.
Potser va ser el Petricó,
Potser va ser el vi dolç,
potser vas ser tu mirant-me a cada glop,
enlluernant-me en la foscor.
Autor(es): Pep Sala/ Matthew Tree,Pep Sala
