Potser no sigui jo
Potser no sigui jo,
el teu home ideal,
aquell noi tan perfecte
que un cop tu vas somniar.
Et vas equivocar,
jo sóc massa normal,
més aviat vulgar,
per sota de la resta.
No et fixis més en mi,
oblida-te'n per sempre,
que ja no val la pena,
d'estar-se més amb mi.
Tu encara ets molt jove,
i et queda molt per viure,
jo seguiré estant sol,
però sempre amb un somriure.
Potser no sigui jo,
i et vas equivocar.
Potser no sigui jo,
t'ho puc assegurar.
Potser no sigui jo,
potser no sigui jo...
no saps com me n'alegro,
d'haver-te conegut.
Però la vas cagar, si amb mi, tu la vas cagar
sí que sí, tu la vas cagar. Ves per mi , tu la vas cagar
perquè en mi et vas fixar, la vas cagar, sí la vas cagar
la vas cagar, et vas equivocar, la vas cagar, sí la vas cagar,
perquè en mi et vas fixar... perquè en mi et vas fixar.
I ara aquí tot sol,
a prop de l'estació
miro passar els trens
i em venen bons records.
I quan vaig a dormir,
i miro algunes fotos...
no saps com me n'alegro,
d'haver-te conegut.
Autor(es): El 9 de la Classe
