Pren-me enaixí com al patró que en platja

Cànem

Pren-me enaixí com al patró que en platja
té sa gran nau e pensa haver castell;
veent lo cel ésser molt clar e bell,
creu fermament d'una àncora assats haja.
E sent venir sobtós un temporal
de tempestat e temps incomportable;
lleva son juí: que si molt és durable,
cercar los ports més que aturar li val.

Si mon voler he dat mal a paréixer,
creeu de cert que vera amor no em lluny;
pus que lo sol és cald al mes de juny,
ard mon cor flac sens algun grat meréixer.
Altre sens mi d'açò mereix la colpa;
vullau-li mal com tan humil servent
vos té secret per son defalliment;
cert, és Amor que mi, amant, encolpa.

Plena de seny, donau-me una crosta
del vostre pa, qui em lleve l'amargor;
de tot menjar m'ha pres gran dessabor,
si no d'aquell qui molta amor me costa.