Prenyada veu
Prenyada veu
d'un astronauta
que mira arreu
marcant la pauta.
Mirada intensa,
tendra, absoluta,
la terra immensa
tan diminuta.
És un punt blau
com els seus ulls,
que són la pau
que tu reculls.
Et diuen tant
de l'infinit
que et fas molt gran
fent-te petit.
Sento que sap
secrets que miren,
dins el seu cap
platets que giren.
Mirada neta,
record i marca,
cercant la meta
d'estrella i barca.
Segur que mai
no el mataran,
el seu espai
es va fent gran.
Dins ell veig Mart,
Venus i Orió,
quan va de part
del seu nadó.
Prenyada veu,
tan bona i mansa,
escolta i seu,
seu i descansa.
Sent l'astronauta
que ens il.lusiona,
dóna la pauta,
l'espai se'ns dóna.
Perquè si ens mira
com un mirall,
tothom respira
del seu cristall.
I és un impacte,
pols estel.lar,
parint un pacte
que encén el mar.
