Presó mental
Quiet dins una capsa humida,
amb el sol de fora a estones amb mi,
apartat del món per força,
comptant amb ràbia els dies,
veient passar formigues al meu costat.
Gris en una capsa grisa,
covardament caçat,
dormint sol cada vespre,
somiant que no m'afecten
ni el fred ni la calor dins el meu cap.
I no m'afecten ni el vent ni la pluja.
Encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar.
