Primavera, estiu, tardor, hivern i primavera
Un cervell just, una pau armada.
La senda a seguir ahi la tens marcada.
Xafant, cridant, matant i passant la gorra.
Et deixes portar i la llibertat s'ensorra,
s'esborra la llum en el teu llenç.
Quan més coses vols, menys coses tens.
Jo no sóc una titella que pugues manipular.
Si jo vull m'agenolle o em pose a mossegar.
Jo sóc l'àguila calçada, sóc el tàvec insolent,
sóc el vent!!!
Sóc lliuredependent, sóc lliuredependent,
sóc lliuredependent, sóc lliuredependent,
No voldria tenir més vici que no fos el d'estimar,
no voldria tenir més vici que no fos la llibertat.
No voldria tenir més vici que no fos el d'estimar,
no voldria tenir més vici que no fos la llibertat.
Sóc lliuredependent, sóc lliuredependent,
sóc lliuredependent, sóc lliuredependent
Autor(es): Sva-ters
